“En moltes situacions, Atlàntida ha estat el meu salvavides”

Lola López forma part d’Atlàntida des de 1990, quan una amiga li va recomanar contractar una assegurança amb Atlàntida Assegurances. Més de tres dècades després, assegura que la companyia no li ha fallat mai, ni a ella ni a la seva família, i que tornaria a prendre la mateixa decisió. Destaca, sobretot, l’atenció i el tracte rebut durant tots aquests anys.

Com vas arribar a Atlàntida?

La meva relació amb Atlàntida va començar a través d’una amiga, que ja feia bastants anys que n’era assegurada. Jo tenia un problema de salut i havia anat moltes vegades a la Seguretat Social sense obtenir resultats. Aleshores, ella em va recomanar que em fes d’Atlàntida i, fins avui.

Ha estat genial, perquè en cada etapa de la meva vida, durant els embarassos, en malalties i operacions, tant meves com de la meva mare, del meu marit o dels meus fills, l’atenció que hem rebut ha estat personal, molt propera i humana. Sempre m’han aconsellat què era millor i on podia anar. No crec que hi hagi cap paraula que expressi l’enorme agraïment que sento cap a Atlàntida.

Què significa per a tu Atlàntida?

Formo part d’Atlàntida des de l’any 1990. Més enllà de l’equip humà que hi ha al darrere, Atlàntida és per a mi un salvavides que, al llarg de la meva vida, m’ha ajudat en moltes situacions que en un altre lloc no hauria pogut resoldre de la manera com s’han resolt aquí.

En tots aquests anys, tens algun record o alguna anècdota especial?

En tinc moltes. Per exemple, aquest estiu érem a la platja de Fenals a Lloret de Mar i el meu marit va entrar al mar, que estava força mogut. Va tenir la mala sort que, en sortir, una onada el va arrossegar cap a la vora i es va donar un cop a l’espatlla. Quan va sortir, duia el braç penjant. Davant d’aquesta situació, primer vaig anar a la Creu Roja i després ens van traslladar a l’Hospital de Blanes.

Allà ja em vaig veure perduda i no sabia què fer. L’Hospital de Blanes és de la Seguretat Social i jo, a Blanes, no coneixia res que tingués relació amb Atlàntida. Aleshores vaig trucar a les oficines, vaig parlar amb la Jenny i li vaig explicar què havia passat. Ens van posar una ambulància i ens van traslladar a un hospital a prop de casa. Tot molt bé, molt còmode i amb una atenció molt bona.

Una altra anècdota és amb el meu fill, que de petit era molt extravertit. Sempre duia un casset i entrava a Atlàntida cantant i ballant. I a la gent de recepció no se’ls va acudir res més que fer-lo seure allà. Estem parlant d’un nen de dos anys, que gairebé no parlava, però que els cantava nadales tota la tarda. Arran d’això, d’alguna manera, em coneixen més. Fins i tot a la Jenny, que en aquella època era a recepció, se li ha quedat gravada aquesta anècdota.

Què és el que més valores d’Atlàntida?

L’equip humà que hi ha al darrere. Si tinc un problema i no sé a quin metge acudir, vaig a les oficines, truco per telèfon o envio un correu electrònic i m’assessoren molt bé. No et deixen penjada. Després, fins i tot, et truquen per preguntar com ha anat, si t’ha anat bé o si prefereixes anar a un altre lloc. Fan seguiment i això, per a mi, és molt important.

Persones com la Isabel, que era l’hostessa de la recepció i anava vestida d’hostessa; la Conchita, que era a administració a les oficines; en Jordi, la Jenny, la Joana i, actualment, també la Núria. Qualsevol d’ells, sigui qui sigui, et resol el problema que tinguis. Quan entro em diuen: “Hola, Lola, com estàs?”. Recorden el meu nom. Només et puc dir això.

S’hi impliquen moltíssim i fan seguiment. I si, per exemple, t’has oblidat de l’autorització, que a mi m’ha passat moltes vegades, els truques i ells mateixos la gestionen i l’envien directament al metge. Són coses que semblen petites, però en aquell moment et poden crear un problema perquè, si no tens l’autorització, el metge no et visita.

Estàs contenta amb l’oferta mèdica d’Atlàntida?

Atlàntida té un equip mèdic molt ampli. Al Centre Mèdic d’Enric Granados hi tens de tot: traumatologia, ginecologia… Totes les especialitats. I, si no, pots anar a qualsevol dels hospitals associats, que en són molts.

Atlàntida, per a la meva família i per a mi, ha estat un salvavides en tots els sentits. Totes les malalties, operacions… Gràcies a ells som on som. Perquè, malauradament, amb la Seguretat Social hem tingut molt males experiències. Un dels motius pels quals som a Atlàntida és, precisament, evitar haver de dependre de la Seguretat Social.

Quin missatge t’agradaria enviar a Atlàntida amb motiu del seu centenari?

Els donaria les gràcies a tots per tot el que fan sempre per nosaltres, per tota l’assistència que ens ofereixen dia rere dia. I no només quan estàs malalt. Qualsevol dubte que tinguis, sigui del tipus que sigui, agafes el telèfon i pots parlar amb un metge. I també t’atenen com cal.

Gràcies, gràcies, gràcies infinites i més enllà, per tots aquests anys que he estat a Atlàntida i per tots els que encara hi penso estar.