“Soc d’Atlàntida perquè mai m’ha decebut”

Manel Cases no té clar des de quan és soci d’Atlàntida, però probablement ho és des que va néixer. Els seus primers records són els d’un pediatre que tenia la consulta al carrer Ausiàs March. Des d’aleshores, només va deixar de ser d’Atlàntida durant el servei militar. La resta de la seva vida hi ha estat vinculat perquè hi ha trobat sempre un servei fiable, proper i humà. “Mai m’ha decebut. Sempre he tingut una bona assistència”, explica.

Manel, des de quan ets assegurat d’Atlàntida?

Doncs no recordo l’any que els meus pares m’hi van inscriure. El que sí que recordo és el pediatre al qual em portaven. Tenia la consulta en un despatx del carrer Ausiàs March.

Després, és clar, vaig deixar de ser d’Atlàntida quan vaig anar a fer el servei militar, però tota la resta de la meva vida hi he estat. Era la companyia que tenien els meus pares i, fins ara, mai m’ha decebut.

Sou unes quantes generacions de la família vinculades a Atlàntida, oi?

Moltes. Els meus pares, els meus tres germans… El meu germà Pere es va casar amb la Maria Antònia Lechuga, que eren tretze germans, i recordo que comentàvem que ells també s’havien anat assegurant a Atlàntida. I, si no recordo malament, ara també ho són els seus fills.

Jo, d’Atlàntida, el que puc dir és que sempre hi he tingut una bona assistència.

Tens algun record especial de tots aquests anys a Atlàntida?

Bé, a banda del pediatre, tinc un record extraordinari d’un doctor que portava la meva mare, que estava molt delicada. Tenia el despatx al carrer Major de Gràcia.

I també recordo tots els metges que m’han assistit al llarg dels anys. Veritablement, no tinc paraules per agrair-ho. Em van operar d’un càncer i encara avui n’estic molt agraït.

Què és el que més valores d’Atlàntida?

La familiaritat. Per a mi, Atlàntida no és una companyia estranya o distant.

Pots anar a altres companyies, que n’hi ha moltes al mercat, però no et donen aquest punt de familiaritat que té Atlàntida. Quan vas a veure els metges, el tracte és humà i, avui dia, per a mi, la humanitat és una de les coses més importants.

Per què has continuat tant de temps a Atlàntida?

Perquè no he tingut cap problema. És una companyia que m’ha demostrat que hi puc tenir molta confiança.

En tots els aspectes: tant en la part administrativa, que també és important dins d’una companyia, com en la part mèdica. Sempre m’han demostrat que el servei és molt correcte i molt familiar.

Què li diries a Atlàntida amb motiu del centenari?

Primer de tot, els felicitaria. I els diria una cosa: que no canviïn el tarannà que tenen.